ARRENCA EL RODATGE D’INCERTA GLÒRIA
  • 09
  • 05
 
Arrenca el rodatge d’Incerta Glòria.

Quan la corrúa de camions surt del magatzem de producció del carrer de la Granada cap a Osca carregada de vestits de soldat, de mobiliari, d’armament, de capses de maquillatge i de perruqueria saps que finalment, comença el camí de no retorn d’una pel.lícula. Però fins que no es roda el primer pla, fins que el  so de la claqueta i el crit d’acció no ressonen per primera vegada emmig del silenci espectral de tot l’equip no saps que allò que algun dia va ser una idea, només un suggeriment, una possibilitat remota, ara serà una realitat palpable que es dirà Incerta Glòria, que la va escriure Joan Sales i que la dirigeix Agustí Villaronga i si surt bé, pot trasbalsar les emocions de la gent i si encara surt més bé, pot capgirar situacions col.lectives.
 
Aquest és el privilegi del productor que un cop ha ideat, dissenyat i finançat el projecte, pot prendre’n distància per uns moments i respirar més tranquil després de la primera però definitiva etapa per arrencar el rodatge. Respirar feliç, això és el que faig jo ara, enfilada en un campanar de la Cartoixa de Monegros envoltada d’aquest paisatge terrós i magnífic i veient el formigueig de gent fent la seva feina amb una disciplina de rellotge, els elèctrics muntant focus, els atrezzistes col.locant objectes, els actors assajant els moviments; aquest  moment fugaç, fa que el productor és es senti el creador totpoderós que ho ha fet posssible i uns segons després es senti la peça minúscula d’un engranatge perfecte on cadascú de l’equip està donant el millor de si mateix amb el convenciment que d’allà en sortirà l’art. Una pressió lleu a l’esquena del director, tots immòbils davant del monitor que reflecteix el que enquadren les càmeres i acció! En Marcel Borràs de soldat republicà, tímid, mira atrapat com un insecte en una teranyina, la bellesa madura i inquietant de la Núria Prims, il.luminada amb espelmes pel J.M Civit, la Carlana del castell que li farà trontollar els principis inamovibles que tenia abans d’esclatar la guerra que, com totes les guerres, ho capgira tot treient de les situacions límit a que sotmet els éssers humans  allò de pitjor que tenen i allò de millor, també. Arriben els cavalls que muntaran els dos amics, en Lluís i en Soleràs quan cau la tarda aragonesa, rogenca i l’equip es retira fatigat i feliç fins a demà quan despunti el sol per començar el segon dia de rodatge d’aquesta Incerta Glòria que ja és pel.lícula.
 
                                         
Isona Passola
 
—————————————————————————————————————
 
Arranca el rodaje de Incerta Glòria. 
 
Cuando la hilera de camiones sale del almacén de producción de la calle de la Granada hacia Huesca cargado de uniformes militares, mobiliario, armamento, cajas de maquillaje y peluquería sabes que finalmente, comienza el camino de no retorno de una película. Pero hasta que no se rueda el primer plano, hasta que el sonido de la claqueta y el grito de acción no resuenan por primera vez en medio del silencio espectral de todo el equipo no sabes que aquello que algún día fue una idea, tan solo una sugerencia, una posibilidad remota, ahora será una realidad palpable que se llamará Incerta Glòria, que la escribió Joan Sales y que la dirige Agustí Villaronga y que si sale bien, puede descolocar las emociones de la gente y si todavía sale mejor, puede trastocar situaciones colectivas.  
Este es el privilegio del productor que una vez ha ideado, diseñado y financiado el proyecto, puede tomar distancia por unos momentos y respirar más tranquilo después de la primera pero definitiva etapa para arrancar el rodaje. Respirar feliz, eso es lo que hago yo ahora, subida en un campanario de la Cartuja de Monegros rodeada de este paisaje reseco y magnífico y viendo el hormigueo de la gente haciendo su trabajo con una disciplina de reloj, los eléctricos montando focos, los attrezzistas colocando objetos, los actores ensayando movimientos; estos momentos fugaces, hacen que el productor se sienta el creador todopoderoso que lo ha hecho posible y unos segundos después se sienta la pieza minúscula de un engranaje perfecto donde cada uno del equipo está dando lo mejor de sí mismo con el convencimiento de que de allí saldrá arte. Una presión leve en la espalda del director, todos inmóviles delante del monitor que refleja lo que encuadran las cámaras y ¡acción! Con Marcel Borràs de soldado republicano que, tímido, mira atrapado como  un insecto en una telaraña, la  belleza madura e inquietante de Núria Prims, iluminada por la luz de las velas por J.M Civit, la Carlana del castillo que le hará tambalearse los principies inamovibles que tenía antes de estallar la guerra que, como todas las guerras, lo cambia todo sacando de las situaciones límite a que somete a los seres humano lo peor que tienen y lo mejor, también. Llegan los caballos que montan los dos amigos, Luis y Soleras cuando cae la tarde aragonesa, rojiza y el equipo se retira fatigado, y feliz hasta mañana cuando despunte el sol para empezar el segundo día de rodaje de esta  Incerta Glòria que ya es película.
 
Isona Passola
 




Comentaris (0)

Respondre

Should you ever have a question, please dont hesitate to send a message or reach out on our social media.
Més Notícies
  • 9 maig 2016
  • 0
  Arrenca el rodatge d’Incerta Glòria. Quan la corrúa de camions surt del magatzem de producció del carrer de la Granada cap a Osca carregada...
  • 18 març 2013
  • 0
Isona Passola molt emocionada diu: “estem gratament sorpresos per la resposta de la ciutadania a la proposta de L’ENDEMÀ. És una constatació del moment tan...
  • 21 febr. 2017
  • 0
Després de mesos de feina ja tenim aquí el tràiler i la pel·lícula s’estrenarà als cinemes el 17 de març! Podeu veure aquí el tràiler...