Cap al 1930 arriba a Batum, una petita ciutat de Geòrgia (a l’antiga URSS) a la vora del Mar Negre, el nou cònsol de Turquia, el jove Adil Zeki. En aquella ciutat, superpoblada i monòtona, Adil s’adona molt aviat que la seva missió no serà fàcil, perquè la desídia de l’administració stalinista, la desconfiança de la gent que l’envolta, i l’atonia de qualsevol activitat civil, van aïllant-lo cada cop més i van alimentant la seva por a ser enverinat, tal com ja havien fet amb el seu antecessor.
Mentre Adil s’enfronta a la burocràcia soviètica i als intents d’assassinar-lo, s’enamora perdudament de la seva secretària, fervent seguidora de les joventuts comunistes, que viu a l’immoble del davant.